Dins dels models de la comunicació, i comptem amb un bon grapat, cada vegada més es parla de les xarxes socials com a espai d’intercanvi. En el moment de màxima globalització sembla ser que estem tornant a dividir-nos en tribus, però si antigament cada individu en pertanyia només a una ara vivim la tribalització com un fet enriquidor que ens representa com a persona amb 360º, com a ésser polifacètic i tantes voltes imprevisible.

El concepte de xarxa social és antic i no està circumscrit només a la Xarxa de xarxes. És així que hem de reivindicar el boca-orella, la recomanació dels amics i el deixar-nos impregnar els uns pels altres.

A la imatge de l’article podem observar una mostra d’art, art al carrer, art que comunica. Balencia ha volgut partir dels colors proposats al graffiti per a inspirar la paleta de colors de les categories de l’agenda. S’ha deixa afectar i influir de l’espai físic on actua, i l’espai que la condiciona. Què fas hui? demana-li-ho a un amic, o millor encara, entra a l’agenda de Balencia i quan telefones als teus amics proposa-los alguna cosa a fer.

Quan parlem de la gran ciutat ens ve a la ment tot un imaginari col·lectiu d’espais comuns,conceptes i sentiments. També podem parlar de la ciutat com a realitat interior de cada individu, convertint el passejar pels carrers en una experiència única que si en unes ocasions convida al contacte en unes altres convida a l’aïllament.

Ens interessa construir un concepte que faça de corretja de transmissió entre eixes dos realitats, la ciutat gran o compartida i la ciutat menuda o interior. Per això la proposta Balenciana funciona com a espai de convivència, de trobada i de creació dels nostres mons, de la nostra experiència i de les nostres ilusions. Quina ciutat volem?

Tenim un parell d’orelles ben obertes, un nas amb què ens agrada olorar nous perfums i un parell d’ulls que miren amb atenció cada cosa que ocorre al nostre voltant. I ara volem també ser una boca per a dir la nostra, per a expressar el que volem i com ho volem. Estem disposats a avançar a mesura que caminem, amb cada pas que donem endavant i amb la espontaneïtat de moure’ns lliure i còmodament. Reivindiquem viure en la ciutat en què més a gust ens sentim, on ens reconeixem com a ciutadans del món i des d’on proposem la nostra manera d’entendre’l.

La ciutat està viva, hi ha una multitud de veus que coincidixen espontàniament, esporàdicament, que necessiten ponts d’unió i llocs de trobada on compartir i construir tots plegats. El més difícil ja està en marxa, el web de Balencia la cara B de la ciutat naix com a eix possibilitador d’eixes connexions.